Entre Laia Santanach i Roig Korai

Amb motiu dels 10 anys de Roig Korai, la nostra directora, Laia Santanach, va compondre’ns una peça amb estima, missatge i intenció. “Entre l’amor i la cançó” és una cançó que parla d’un projecte que fa anys que camina gràcies a la constància de la Laia, principalment, i d’en Paul Perera, l’acompanyament indispensable d’un piano que sempre sap quan ha de sonar.

I el diumenge 21 de gener vam cantar-la amb més llàgrimes que mai. Estàvem a Sant Vicenç dels Horts, assajant per al concert de la tarda i, amb el caliu d’un raig de sol que entrava per la finestra, vam acomiadar la Laia amb la melodia i les paraules que ella mateixa va considerar que més ens definien. A nosaltres i a ella. Al nostre projecte conjunt. 

A la tarda, després d’haver rigut durant el dinar, vam fer el seu últim concert a marxes forçades. El repertori, variat i complet, era una mostra d’allò que som. I les paraules, més enllà de la música, tampoc no hi van faltar. I allò que no vam saber dir-nos verbalment ens ho vam dir amb mirades i abraçades. Casualitats de la vida, un dels cants comuns que vam interpretar amb l’Orfeó Vicentí va ser la “Cançó de bres per a una princesa negra”, que tantes vegades l’havíem cantat des dels nostres inicis. Sovint, coincidències com aquesta, prenen més sentit que mai. 

Entre la Laia i Roig Korai hi ha un vincle d’estima. Una admiració profunda per l’esforç dedicat al nostre cor, un agraïment immens per la sensibilitat transmesa. La Laia ens ha escoltat, ens ha cuidat, ens ha ensenyat a cantar, a escoltar-nos, a cuidar-nos. I malgrat que pugui ser un tòpic, també ens ha fet millors persones. El Roig Korai tot ho tinta, també el nostre record. Ara, Laia, et toca a tu. És el moment de sortir enfora, volar i obrir-te. Gràcies per tot i fins ben aviat.